La Verbena de Sant Joan, Nit de Sant Joan, desde que tengo memoria ha sido algo mágico y especial para mí. Los críos recogíamos maderas y trastos viejos durante los 10 o 15 días anteriores a Sant Joan, acumulándolos en el primer descampado de turno que teníamos a mano.
En la hoguera se quemaban muebles, muñecos viejos, cajas y basuras similares que se iban pidiendo por las tiendas dels barrio, e incluso apuntes y malos rollos. Se practicaba también el desmonte, por así decirlo de otras hogueras de otras calles, cuyo combustible pasaba a engrosar el própio. Y en la mencionada noche se encendían por todos los rincones hogueras con un muñeco en la punta, en las que los vecinos, se reunían o pasaban por allí, aunque sólo fuera para echar un ojo a los críos. Muchos saltaban las llamas remitentes y yo un poco más cobarde, las brasas.
Un poco más adulta vi comosim el ayuntamiento simplemente toleraba las hogueras y manba rápidamente sobre las ascuas a los bomberos. (Era triste al día siguiente no poder ver las ascuas, sólo una mancha negra en el suelo). Después habilitó los lugares que consideró adecuados, según su criterio, para más tarde permitir alguna, o hacer ellos mismos la única permitida, sin demasiada participación popular.
Este año han considerado adecuada una en un parque cercano, aunque no se si han llegado a hacerla.
En la gran mayoría de barrios han desaparecido en aras de la seguridad y el bienestar del ciudadano, por lo que pueda pasar... Es triste ver como se unifica y normativiza todo, en la ciudad tendemos a ser todos iguales, casi de anuncio, acabaremos por no parecer de verdad, como las hogueras de hoy en día...
Pero seamos arribistas y aprovechemos lo bueno: la hoguera de Sant Joan celebra el día más largo y la noche más corta. Puerta hacia el verano y el buen tiempo, Solsticio de Verano.
Es la jornada de "puertas abiertas" a mundos fantásticos y subconscientes colectivos, el momento de comenzar de nuevo y limpiarse de lo perjudicial que nos ha perseguido durante todo el año. Es una de las fiestas más antiguas en el Mediterráneo de renovación y fertilidad.
Existe el musical Nit de Sant Joan (página oficial) del 1981, de cuando el cava todavía era "champán", de la compañía catalana y totalmente atípica, Dagoll Dagom, con música y letra de Jaume Sisa. (Este es su blog oficial/oficioso), cantautor en castellano y catalán, como poco, original y alternativo, clásico en la cultura catalana de la Transición. (Podeis encontrar el resto de canciones del musical colgadas). Al lado del vídeo tenéis la versión cantada del autor.
La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, L’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hiverm es retira.
Si arribes l’amor, mai mes moriría.
Les flames del foc la nit tornen día,
Si arribes l’amor, que dolç que sería.
La nit de Sant Joan, és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el día més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem - nos al calçat damunt les brases.
Al cei van de verbena ocells i astres.
I agument les virtuts d’herbes i agües.
Com la terra que gira ai voltant dei sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis)
La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, L’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Qui es aquest follet? que li fa de guía.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.
Fllet de la nit, dei de l’enganyfa
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adorno els infants i faig que somnlin
Enamoro als grans i faig que s’odiin.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anra del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
Petons i vanjances, ensenyo encanteris
A les jovenetes i porta perfums
Dels altres planetes.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
Il veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)
Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni ángel n infant.
Per passar l’estona potser un comediant
És jove i no ho es, geniut i inmoral.
Astut i qué més?
Sóc inmortal
Si mireu les flames del foc... (4 vrces)
Por otra parte también tenemos la maravillosa coca de Sant Joan, sin contar el cava, que como podemos ver en este vídeo ilustrativo (también del mismo musical) nos explica porqué es tan tradicional y exitosa.
Els indis tenen coca allà al Perú
Els ianquis, coca-cola refrescant
Els catalans, la coca de llardons
I l’estupenda coca de Sant Joan
No us penseu pas que això és una bicoca,
Voler anar de verbena i ser una coca
El personal se’m vol endur a la boca
Del més espavilat al més tanoca.
Deu ser la confitura que els provoca
Només sortir al carrer tothom s’hi aboca
M’han dit que aquest destí és el que em pertoca
Però a mi, de gràcia no m’en fa ni gota
Sóc una coca, i se ei que em toca, no sóc cap soca
Sóc una coca, una coca amb molts pinyons.
S’haurà de fer passar per una oca
Si no, se’m menjaran aquestes locas
O disfressar-se de foca
Sols pensar-ho em fa patxoca
Oh, la coca de Sant Joan
És, de totes les coques, la més elegant.
Ens és igual si n´hi ha molta o poca
Perquè ens agrades més que la tapioca.
Ja et pots ben amargar sota una roca
I si ara t’atrapem et mengem tota
Sóc una coca i sé el que em toca, no sóc cap soca
Sóc una coca, una coca amb molts pinyons
M’hauré de fer passar per una coca
Si, no se’t menjaran aquestes locas
O disfressar-me de foca
Sols pensar-ho ens fa patxoca
Oh, la coca de Sant Joan
És, de totes les coques, la més elegant
Sóc, de totes, la més elegant
És la coca de Sant Joan.
En definitiva feliz dia de Sant Joan, bienvenido veranito.
1 comentarios:
a mi m'encanta el solstici d'estiu perquè crec que és la millor estació de l'any. I això que històricament sempre passe el solstici o amb examens o recuperant-me perquè m'ha deixat el novio de turno. Però tot i així m'agrada.
Que tinguem un bon estiu i que ens passen totes les coses bones que tu i jo sabem que es han de passar! ;)
Publicar un comentario